lunes, 5 de diciembre de 2011

EL AÑO QUE TRAFIQUÉ CON MUJERES

Enlace del libro / Enllaç del llibre : El año que trafiqué con mujeres.

CASTELLANO
«Siento vértigo, asco, impotencia, rabia, frustración. Por un momento, se me va la cabeza y le deseo a Loveth todas las enfermedades venéreas existentes para que al menos pueda contagiar a los hijos de puta capaces de acostarse con una niña de dieciséis años por 30 euros en la Casa de Campo y disfrutar así de una sutil forma de venganza. Aquella fue mi primera tormenta mental. A partir de esa noche, y a medida que profundizaba en las mafias de la prostitución, toda mi personalidad y mi espíritu serían vapuleados una y otra vez, hasta pervertirse y convertirme en un individuo resentido y furioso. Estúpido de mí, en ese momento no podía ni imaginar que, menos de un año después, yo mismo sería capaz de negociar la compra de niñas indígenas de trece años para subastar su virginidad en mis supuestos prostíbulos españoles.»
Sí, Antonio Salas tuvo la sangre fría de sentarse a regatear por esas niñas, tragándose la impotencia y la cólera ante el hecho de que en la España del siglo XXI sea posible comprar y vender personas para explotarlas sexualmente. Pero quería demostrarlo.
Durante un año, el autor de Diario de un skin se ha hecho pasar por traficante de mujeres en busca de pistas para armar el inmenso rompecabezas que descubre este libro: el del sórdido y miserable mercado del sexo.

VALENCIÀ
“Sento vertigen, fàstic, impotència, ràbia i frustració. Per un moment, se me’n va el cap i desitjo a la Loveth totes les malalties venèries existents perquè, almenys, pugui contagiar els fills de puta capaços d’anar-se’n al llit al llit amb una nena de setze anys per trenta euros a la Casa de Campo i guadir així d'una subtil forma de vengança. Aquella va ser la meva primera tempesta mental. A partir d'aquella nit, i a mesura que m'endinsava en les màfies de la prostitució, tota la meva personalitat i el meu esperit van ser estomacats una vegada i una altra, fins a pervertir-se i convertir-me en un individu ressentit i furiós. Estúpid de mi, en aquell moment no podia ni imaginar que, menys d'un any després, jo mateix seria capaç de negociar la compra de nenes indígenes de tretze anys per subhastar-ne la virginitat als meus suposats prostíbuls espanyols."
Sí, Antoni Salas va tenir la sang freda d'asseure's i regatejar per aquestes nenes, empassant-se la impotència i la còlera davant del fet que en el segle XXI sigui encara possible comprar i vendre persones per explotar-les sexualment. Però volia demostrar-ho.
Durant un any, l'autor de Diari d'un skin s'ha fet passar per traficant de dones a la recerca de pistes de muntar el trencaclosques que descobreix aquest llibre: el del sòrdid i miserable mercat del sexe.

No hay comentarios:

Publicar un comentario